Una de les expressions populars més vives de la cultura i tradicions catalanes. Amb més de dos-cents anys d’història, els “castells” tenen el seu origen a València quan, en finalitzar l’antic “Ball dels Valencians”, vinculat a les processons religioses, s’aixecava una construcció humana per exterioritzar el seu agraïment a la Verge.

Un castell és una torre humana de diversos pisos d’alçada que es ve construint tradicionalment al Camp de Tarragona, des de fa més de dos-cents anys (es troben referències des del segle XVIII), 1 i que després es va anar estenent cap al Penedès i, durant el segle XX, per tot Catalunya, Rosselló, especialment a partir dels anys vuitanta, el que fa que estigui estretament vinculat a les festes populars. Un casteller és una persona que forma part d’una colla castellera per organitzar castells. El 16 de novembre de 2010, els castells van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Castell al carrer

En un castell intervé un nombrós grup d’homes i dones de totes les edats i complexions físiques que s’entrenen durant tot l’any per als concursos i actuacions. A més, a la pinya de cada castell col·laboren amics, familiars, aficionats i espectadors espontanis que s’uneixen a la colla de castellers -que passen així a participar activament-.

Història dels Castellers

L’origen dels castells està en l’antic «Ball dels Valencians», un dels que es realitzaven al voltant de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l’aixecament d’una construcció humana, que amb el temps va ser aconseguint importància, fins independitzar-se del ball. Al segle XV ja es practica la moisiganga, ball també amb construccions humanes de les que és una reminiscència la muixeranga, a la localitat valenciana d’Algemesí, comarca de la Ribera Alta, un conjunt de danses i castells. En el cas dels castells, els catalans van obviar els balls i es van centrar en fer castells cada vegada més alts i originals. Al segle XVIII la seva popularitat es va estendre fins al sud de Catalunya, on eren practicats en les seves comarques participant en les festivitats de les ciutats.

Castell Mataró

El primer castell documentat va ser el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina és de l’any 1770 al Arbós. L’any 1790 ja es feia servir la paraula castell per diferenciar-lo del Ball de Valencians. El 2 de febrer de 1801, durant les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, es van realitzar en aquesta ciutat les primeres torres, però no està prou documentat quina colla, de les dues de la ciutat, el va dur a terme.

A poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls va fer que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, així en 1835 ja s’havien aconseguit els primers 3 de 8 i el pilar de set. En 1845 es va intentar el primer 3 de 9 amb folre tot i que no es «va carregar» fins a un any més tard.

Primer Castell de 9

Durant els primers anys del segle XXI es manté la dinàmica assolida i els castells de nou pisos i de gamma extra es realitzen de forma continuada any rere any. També es van assolir noves fites durant aquest període. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va estrenar el 9 de 8, castell que van descarregar per primer cop el 7 d’octubre de 2001 a la festa del Mercadal de Reus. Aquest castell el van tornar a assolir dos anys després en la mateixa festa, i en tots dos casos es va realitzar amb 3 enxanetes. El 2005 es va aconseguir carregar per primera vegada el 2 de 9 amb folre, aquest castell, resultat de treure les manilles al 2 de 9 amb folre i manilles, és considerat de dificultat extrema i el van carregar els Castellers de Vilafranca durant el dia de Sant Fèlix. També cal destacar la consecució del 3 de 9 amb folre i l’agulla, castell carregat per primera vegada en el 2008 pels Minyons de Terrassa durant la seva festa (16 de novembre) i descarregat a l’any següent pels Castellers de Vilafranca a la Diada de Sant Ramon. Aquest castell es pot dir que és de creació moderna, ja que, encara que el 3 de 7 amb l’agulla es veia de tant en tant a les places, el 3 de 8 amb l’agulla no es va fer fins a l’any 2006. En la festa de Tots Sants del 2010 els Castellers de Vilafranca van descarregar el primer 2 ago sense folre, onze anys després d’haver estat els primers a carregar aquesta torre.

El 22 de novembre de 2015 la colla Minyons de Terrassa, en el marc de la celebració de la seva Diada, aconsegueix fer història carregant i descarregant un 4 de 10 amb folre i manilles. Una cosa mai aconseguida.

Parts del castell

Castell Vilafranca

Els castells es divideixen en les següents parts:

  • La pinya és la base del castell i és on es troba el gruix de la gent per donar suport al castell. Els castellers que formen la pinya ho poden fer de: baix, contrafort, primera mà, segona mà i successives, lateral, vent, agulla, crossa, o formar part dels diferents cordons concèntrics de reforç i protecció, que tenen la doble funció de apuntalar el tronc i de fer de coixí humà per esmorteir els impactes en cas de caiguda. L’últim cordó de la pinya fa pressió amb els braços estirats i vigila el desenvolupament del castell.
  • El tronc del castell és la part visible (més l’estructura central oculta que la suporta) i segons la seva estructura i alçada determina la dificultat del mateix. Està format pels baixos, els segons, els terços, els quarts, etc. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades, segons la quantitat i l’alçada de les files.
  • El Pom de dalt és la part superior d’un castell, que completa el tronc i té sempre la mateixa composició independentment del castell que s’estigui realitzant, està formada per un pis de dues castellers anomenats «dosos» més el «acotxador», que sol ser el més petit del castell i finalment l’enxaneta. Quan l’enxaneta col·loca els dos peus al cim i aixeca el braç fent l’aleta, es considera que el castell s’ha carregat.
  • El folre es situa sobre la pinya per reforçar el tronc i aixecar-un pis més; gairebé té la mateixa estructura que la pinya d’un castell sense folre. La seva missió és subjectar els terços i ajudar als segons en castells de més dificultat.
  • Les manilles són els castellers situats sobre el folre, a nivell dels terços i que ajudin a subjectar als quarts, per reforçar el tronc. Es solen situar en els castells de més alçada.