Cercle d'estudis sobiranistes

Cultura, història y més sobre Catalunya

Categoría: Llocs

Besalú: bellesa i natura a la Garrotxa

Besalú és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona. Es troba a 30 quilòmetres de la ciutat de Girona, en un entorn natural sense igual. La població és un centre turístic gràcies a la seva arquitectura medieval.

Bisuldunum, com es coneixia al lloc en els seus orígens, va néixer com una gran fortalesa aixecada entre els rius Fluvià i Capellades, i encara avui conserva la seva màgia medieval, impregnada en cada pedra, material per excel·lència en l’arquitectura local.

La bellesa indiscutible de Besalú ha convertit a aquesta localitat en una de les més visitades de la província gironesa, atraient a amants de la història, de l’art i també del bon menjar, sent ben conegudes les seves carns a la brasa i els seus embotits. Val la pena perdre entre els seus carrers, algunes realment estretes, i passejar pel casc històric ja sigui a peu o amb bicicleta, imbuint en un ambient que ha romàs gairebé inalterable des dels temps del comte Bernat I, amb qui Besalú va viure la seva època de glòria, allà pels segles X i XI.

Història de Besalú

Història de Besalú

L’origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat al segle X, construït damunt d’un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l’Alta Edat Mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però si que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l’Edat Mitjana amb l’existència d’importants edificis: el pont, els banys jueus, l’església del monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l’església de Sant Vicent i la sala gòtica del Palau de la Cúria Reial.

Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherent amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.

Miró I el Jove va ser el primer comte independent de Besalú. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós l’any 902, condició que va perdre en morir Bernat III, gendre de Ramon Berenguer III, sense descendència; com a conseqüència, en 1111 el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.

Durant la Guerra de la Independència es va produir una batalla amb victòria de les tropes espanyoles al comandament de Juan Clarós. El 1966, va ser declarada «Conjunt Històric-Artístic Nacional» pel seu gran valor arquitectònic.

Actualment, Besalú està desenvolupant un projecte social i turístic important, senyalitzant el centre històric per destacar els atractius turístics de la població i fent excavacions per investigar diferents troballes arqueològiques.

Què veure a Besalú

Què veure a Besalú

El Pont Vell

La millor manera d’entrar a Besalú és creuant aquest magnífic pont medieval aixecat al segle XII sobre les cabaloses aigües del riu Fluvià, una obra que, sens dubte, s’ha convertit en la targeta de visita per excel·lència de la vila.

La seva estructura, enterament de pedra i perfectament adaptada a la capritxosa orografia esculpida pel curs fluvial que ha de salvar, consta de set arcades apuntades.

Just al final del pont i fent les vegades de portell d’accés a la ciutat, s’alça una estructura torreada d’eminent caràcter defensiu.

Monestir de Sant Pere de Besalú

Fundat l’any 977 pel comte Besalú de Girona Miró Bonfill, el qual el va posar sota el patrocini de la Santa Seu de Roma i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià.

La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d’una remodelació. Va començar la seva decadència al segle XV per causa de la guerra dels Remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona.

Durant la guerra civil espanyola de 1936, va patir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.

Església de Sant Vicenç

Al mateix centre del nucli urbà, l’Església de Sant Vicenç és una construcció de tres naus cobertes amb volta de canó la central, i quart de canó les laterals.

Col·legiata de Santa Maria

A la zona més elevada de la localitat, molt a prop del solar en el qual se situava el castell, resisteixen les restes del que va ser l’antiga canònica de Santa Maria, avui de propietat privada.

Antic Hospital de Sant Julià

Just davant de l’absis del Monestir de Sant Pere i molt a prop d’una de les portes del perímetre emmurallat que protegia la vila, s’ubicava l’important complex hospitalari de Sant Julià, del qual, tan sols s’han conservat l’espectacular portada sud de la seva església.

La Jueria

L’entramat de carrers que conforma l’antic call de Besalú constitueix una invitació constant a l’delit i A l’admiració, ja que aquí poden trobar autèntiques joies arquitectòniques sense parangó.

Només cal endinsar-se una mica pel laberíntic barri jueu per trobar places típicament medievals com la de la Llibertat, envoltades d’antigues casonas.

No obstant això, la joia del call jueu la constitueixen els anomenats “”miqwé””, antics banys utilitzats pels jueus per a la purificació del seu cos.

Espero amb aquesta article haver-vos animat a visitar Besalú, ja que per a mi és un dels llocs més màgics de Catalunya. Estic convençuda que si el visiteu us enamorareu de la seva història i bellesa.

Begur: la joia de la Costa Brava

Avui vull parlar-vos de Begur, el meu poble, del que estic molt orgullosa. Allí viu tota la meva família i constitueix el meu refugi quan vull escapar de l’estrès i la gran ciutat. Però no és només un refugi per a mi, també és tota una joia que us animo a descobrir i visitar.

Situat al cor de l’Empordà, el poble de Begur i les seves platges configuren un dels indrets més meravellosos de la Costa Brava. El seu terme municipal està format per un conjunt de turons anomenat Massís de Begur, i un extens litoral, banyat pel mar Mediterrani. Tant el casc antic de Begur, format per múltiples monuments herència dels moments més significatius de la seva història; com el petit nucli romànic d’Esclanyà, o les vuit cales i petites platges que pertanyen a Begur, configuren un conjunt, i un entorn paisatgístic, inigualables.

¿On està Begur, com arribar?

La població de Begur està situada a la zona centre de la Costa Brava, dins de la comarca del Baix Empordà.

Hi ha moltes maneres d’arribar al meu poble. Si veniu en cotxe, per l’Autopista AP7 heu de prendre la sortida 6 direcció Begur – Palafrugell (si veniu de França), o bé la sortida 9 direcció Palamós (si veniu de Barcelona). Per arribar amb autobús, la companyia Sarfa té autocars amb sortides des de Girona, Barcelona o Palafrugell, entre d’altres. En avió, l’aeroport de Girona és el més proper a Begur, a 45 km. O també el de Barcelona, a 142 km. Finalment, també podeu arribar en tren fins a l’estació més propera, Flaçà, a 30 km. de Begur.

Centre històric de Begur

Plajta Begur

La imponent silueta del castell medieval que presideix el municipi, les nombroses cases d’indians, el traçat i el perfil dels carrers i carrerons del nucli antic i les antigues barraques de pescadors que es conserven a les cales donen fe d’una història llarga i intensa en la qual pirates, navegants, corallers, pescadors, indians i generacions senceres de begurencs han anat poblant unes terres que, no obstant les inevitables transformacions degudes al pas del temps, han sabut conservar l’essència de les seves arrels i la seva identitat.

El castell de Begur és d’origen medieval i el primer senyor feudal que es sap alguna cosa és Arnust de Begur, documentat a principis del segle XI. L’any 1607 els propietaris del castell van vendre els seus drets al municipi de Begur. En 1810, durant les guerres napoleòniques, el castell va patir l’última destrucció.

Esclanyà

Escalanya

Esclanyà forma part del municipi de Begur, i es troba situat al sector nord-oest del terme municipal. Fins a finals de l’Edat Mitjana va ser una possessió del senyor de Cruïlles.

El poble d’Esclanyà s’estructura al voltant de l’església de Sant Esteve d’Esclanyà, esmentada documentalment l’any 1280. L’església conté elements propis de diferents èpoques del romànic des del segle X, el que permet deduir l’existència d’un temple anterior.

El castell d’Esclanyà, conegut popularment com la torre d’Esclanyà, és una edificació del segle XIV. En l’actualitat es conserva la gran torre de planta rectangular, d’època romànica, amb merlets a la cara nord. Tradicionalment l’economia d’Esclanyà es fonamentava en el conreu de les vinyes i les oliveres, i la producció de rajoles, d’altra banda, va representar la principal activitat industrial.

Platges i cales de Begur

Platja Begur

La costa begurenca ofereix un litoral d’inigualable bellesa, en el qual els penya-segats, els pins, les amagades cales d’aigües cristal·lines, i l’abrupta costa, fan d’aquesta zona la màxima expressió de la Costa Brava. Begur compta amb vuit cales i platges, situades al nord, est i sud del poble, de característiques i bellesa completament variades.

La primera platja, des del nord, és la Platja del Racó, que trobem al costat del municipi veí de Pals. És la platja més àmplia de Begur i ofereix una preciosa panoràmica de les Illes Medes.

Seguint la costa en direcció sud-oest es troba la cala d’Illa Roja, platja nudista de renom internacional. Aquesta platja, una de les més emblemàtiques de la costa begurencs, es caracteritza per estar presidida per una illeta rocosa d’un color vermellós que dóna nom a la cala.

També al nord el poble hi trobem la platja de Sa Riera, una de les més grans de Begur i la més propera al poble, amb una situació geogràfica excel·lent, doncs a la dreta té l’arrecerada cala des Port des Pi, i, a l’esquerra , la cala del Rei. Sa Riera, que rep el seu nom d’un torrent que divideix la platja en dues meitats, conserva el seu caràcter tradicional i ofereix alhora diverses activitats esportives i serveis turístics.

Situada a l’est del poble trobem la cala d’Aiguafreda, petita cala resguardada pel puig Rodó. Vam trobar un petit moll per a embarcacions i una agradable zona de pícnic. La següent cala, aquest també, és Sa Tuna, característica per la seva situació arrecerada, i accés tortuós. Aquesta cala pedrosa ofereix un agradable bany en aigües netes i transparents, i tranquils passejos pel camí de ronda.

A la zona sud de la costa de Begur trobem la singular Platja Fonda, situada just al peu de l’imponent Cap de Begur. Aquest amagatall natural, amb una sorra gruixuda i fosca, ha aconseguit romandre verge i conservar una puresa primitiva que rarament es troba en altres indrets de la Costa Brava.

Trobem, també al sud, les cales de Fornells, on, segons la tradició, es va batejar aquest litoral, fa cent anys, amb el conegut nom de “”Costa Brava””. El camí de ronda serveix de nexe per arribar a totes les petites cales que formen el nucli de Fornells: la cala de n’Estasia, Ses Orats, la cala d’en Malaret i el Port d’Esclanyà. Aquestes cales tenen la característica compartida de que la sorra no és molt fina, però es pot prendre el sol tranquil·lament, l’aigua és molt clara.

L’última platja que pertany a Begur, situada al sud de Fornells, és l’acollidora platja d’Aiguablava, característica per les seves aigües cristal·lines i de poca profunditat, i per la seva sorra fina i clara.

Espero que gràcies a aquest article us decidiu a visitar el meu poble. Sens dubte us escantarán l’entorn, l’ambient i la seva gent.