En els cinc anys que han passat des de les eleccions anteriors al Parlament europeu hem tingut dos governs tripartits a la Generalitat amb hegemonia socialista, i govern socialista a l'Estat, sota l'ordre de Zapatero: "El PSC somos nosotros".

Entremig hem aprovat, retallat i referendat un nou Estatut d'Autonomia a la mida exigida pels socialistes, que no s'aplica i que incompleixen impunement. Ha continuat creixent l'espoli fiscal, que ara ens costa més de 3.000 euros per català i any; ha continuat retrocedint la nostra renda per càpita, ara per sota de Melilla; i s'ha consolidat el bloqueig permanent de tota pretensió catalana: ni traspassos competencials, ni recuperació dels nostres impostos, ni gestió aeroportuària, ni seleccions esportives, ni reconeixement del català com a llengua oficial o d'ús ni a les institucions espanyoles ni a les europees, ni representació a les institucions europees. Fa vint anys la revista El Temps informava en portada de l'entrevista entre els presidents de la Generalitat de Catalunya i valenciana, llavors Pujol i Lerma, i titulava: "L'eix mediterrani és el futur d'Europa". Fa poc ho han repetit els actuals presidents. És un futur que continua i continuarà sent futur en el futur. Indefinidament.

EN AQUESTS CINC ANYS POPULARS i socialistes espanyols, que sovint revifen el bon mot d'Unamuno, els huns i els haltres, s'han estimat més esquarterar Endesa i vendre-la a una empresa pública italiana que permetre als accionistes vendre lliurement a La Caixa; i competeixen amb delit a bloquejar i escarnir els interessos dels catalans, bona part dels quals reaccionen enfonsant-se en la síndrome de la dona maltractada: potser si em portés d'una altra manera no em faria tant de mal, potser no m'he explicat bé, en el fons si m'atonyina és que m'estima, tal vegada la culpa és meva, he de lluitar perquè m'estimi, no em deixarà marxar, no sóc prou forta, etc. Són els resultats universals de la subordinació, la submissió, el maltractament i la impotència, destrueixen persones i pobles perquè abans els han xuclat l'ànima.

ELS EFECTES ELECTORALS, CINC ANYS després, són que els socialistes, que controlen més del 90% dels pressupostos públics a Catalunya, és a dir, prop del 40% del PIB català (inclòs el 10% que cada any va a Espanya i no torna), no treuen rendiment a la seva hegemonia, malgrat unes eficaces xarxes clientelars inspirades en el plom o plata mexicà i addictes al tapado i el dedazo. Han baixat 7 punts, han perdut el 23% dels seus vots i el 16% de la seva representació, i aporten un terç de la baixada dels socialistes a tot l'Estat. El suport als socialistes a Catalunya és ara un 7% més baix que el que n'obtenen de mitjana.

Pot llegir la part restant de l'article a:

http://paper.avui.cat/article/dialeg/166943/deleccions/seus/efectes.html