Ara que ens acostem al Nadal vull parlar-vos de les tradicions d’aquestes dates a Catalunya. Per començar us parlaré del que es consumeix a la taula de Nadal a Catalunya. Espero que l’article us resulti interessant, i per descomptat, espero els comentaris sobre les tradicions particulars de la vostra família o poble.

Postres d’inspiració àrab, dolços medievals, importacions italianes del segle XIX i hàbils estratègies comercials. La nostra taula nadalenca és molt rica i variada i es basa en tradicions molt diverses. Et propose repassar els plats més destacats d’aquests dies de festa per explicar les curiositats que amaguen, com d’on prové el costum de posar una fava al tortell de Reis o per què és tradicional menjar pollastre per Nadal.

Escudella

A Catalunya, el plat típic del dinar de Nadal és l’escudella i carn d’olla, el que és natural si pensem que durant molts anys va ser el plat més habitual de les llars catalans. De la popularitat d’aquest plat fa esment el folklorista Joan Amades al Costumari català. Explica que l’escudella, particularment popular a Barcelona, es feia antigament amb una olla anomenada “de les quatre carns”, perquè es posava en ella carn de porc, de vedella, de gallina i de xai.

Així mateix, Amades esmenta la tradició nadalenca de menjar gall: adoptada per la noblesa en època medieval, es va estendre més tard a la població general, tant de ciutat com de pagès. Això serveix per explicar la gran quantitat de receptes d’aus de corral -pollastre, capó, ànec … – que s’elaboren aquests dies. A més, cal fer un esment especial a les que porten fruita seca, un producte de llarga conservació, típicament hivernal.

I després del dia de Nadal, arriba Sant Esteve amb els canelons com a plat estrella indiscutible. Els canelons, que van ser introduïts pels cuiners italians de la burgesia barcelonina a finals del segle XIX, són un clar exemple de la cuina de reaprofitament, perquè la tradició diu que cal fer-los amb la carn del rostit que ha sobrat del dinar de Nadal. De fet, aquesta és la diferència fonamental entre els canelons catalans i els italians: els d’açí es fan amb carn rostida, mentre que en els italians posen directament carn picada barrejada amb sofregit.

Canelons

En el terreny de les postres, aquests dies les taules queden dominades per les neules i els torrons, dues dolços medievals, però d’orígens molt diferents. A la taula de Nadal dels senyors i nobles catalans no van faltar mai les neules, que fins i tot apareixen esmentades en un escrit de 1267 sobre el menjar de Nadal que va oferir el rei a Jaume I. No obstant això, encara que la base de la recepta és pràcticament la mateixa que l’actual, tenen una forma diferent: en aquella època les neules eren planes. No van prendre la característica forma enrotllada fins al segle XVII, quan es va popularitzar el consum i es van començar a combinar amb més ingredients, com la xocolata.

I si les neules tenen origen medieval, els torrons sembla que van ser introduïts pels àrabs, com la majoria de dolços amb ametlles. Procedents del sud de la Comunitat Valenciana, probablement es van expandir per tota la península Ibèrica, Itàlia i Occitània durant l’Edat Mitjana. A Catalunya, la primera recepta de torró s’esmenta en el Llibre del Coch, del segle XVI, que reuneix plats procedents de tots els territoris de la Corona d’Aragó. Portaven mel, clara d’ou, ametlles i espècies diverses.

Torrons

La nit de Cap d’Any, pocs segons abans de la mitjanit, hi ha un ritual que segueix gairebé tothom: menjar dotze grans de raïm per aconseguir fortuna. Sempre s’ha sabut que aquest costum era relativament nova i diverses fonts explicaven que havia nascut arran d’un excedent de raïm de la collita de 1909. Però el llibret Celebrem el Nadal, d’Amadeu Carbó, refuta aquesta teoria, ja que la troba poc versemblant , i apunta que es va estendre paral·lelament a l’expansió de Ràdio Televisió Espanyola.

L’últim protagonista de la taula nadalenca és el tortell de Reis que, independentment del farciment, sempre amaga una figureta i una fava. La figureta és una invenció recent, però la fava fa segles que es posa i és una tradició compartida amb Occitània. Joan Amades explica que aquest joc servia per escollir a sorts al membre de la família que els representaria a tots durant l’adoració de Jesús a la missa del dia de Reis, un ritual en el qual no podia participar tothom.

Tortell de Reis

I vosaltres, què tradicions teniu a Nadal? Què soleu menjar? Espero els vostres comentaris. Animeu-vos!